miércoles, 11 de marzo de 2009

Literatura Catalana

0 comentarios
Treball de literatura catalana sobre una pel·licula de Marc Bartolomé Sánchez i Alejandro Ramírez Tejero.




1-Dades bàsiques:

- Títol original: Shakespeare in love

- Director/a: John Madden

- Any d’estrena: 1998, a Espanya 1999

- Nacionalitat: Estats Units

- Durada: 123 minuts

- Llengua en què l’heu vist: Castellà

- Actors i actrius principals: Gwyneth Paltrow, Joseph Fiennes, Judi Dench, Geoffrey Rush, Colin Firth, Ben Affleck, Tom Wilkinson, Simon Callow, Jim Carter, Martin Clunes, Antony Sher, Imelda Staunton, Mark Williams

2-Sinopsi argumental:

Breu resum de la història que la pel·lícula narra

Narra l’historia del jove escriptor, William Shakespeare, que encara de la seva joventut, era molt reconegut. La pel·lícula explica quan l’escriptor necessita urgentment solucionar la seva poca sort com a escriptor. No aconsegueix concentrar-se en l’escriptura de l’obra que en principi portarà el nom de “Romeo i Ethel, la filla del pirata”, per triomfar cal trobar una musa, que serà la jove Lady Viola, que inspirarà a Shakespeare fins al punt d’escriure la seva obra més coneguda, Romeu i Julieta.

La pel·lícula a partir de la primera trobada dels amants, narra totes les vivències dels dos, aplicades també a l’obra que en realitat escriuen els dos, finalment desprès de diferents imprevistos al descobrir la policia que Viola formava part dels actors, aconsegueixen representar l’obra a un altre teatre i encara que no estava previst, Shakespeare fa de romeu i Viola de Julieta, per finalitzar de la millor manera la seva historia d’amor que no triomfa per els compromisos que té Viola amb Lord Wessex.

En cas que el guió estigui basat en alguna història ja existent, buscar-ne informació i explicar-la, per saber el grau de fidelitat de la pel·lícula a la història original.

Esta basat en l’historia de Romeu i Julieta, encara que en aquest cas es el motiu de la historia, narra com es va escriure, en el cas concret de l’historia existen te un gran grau de fidelitat i la representa a la perfecció.

Desenllaç: feliç/dramàtic, inesperat/previsible, obert/tancat...?

Te un desenllaç fins a cert punt dramàtic, encara que previsible, ya que per les costums de l’època era gairebé impossible que triomfes l’amor desitjat.

3-Personatges:


Protagonistes: descripció física i caracterial

Shakespeare: Jove escriptor angles, de bona planta, guapo,intel·ligent i sensible. No es troba en el seu millor moment, necessita trobar la seva musa i la troba en lady Viola, que donarà un tomb total a la seva vida i donarà peu a la seva millor obra i també a la seva millor historia .

Viola: Es una jove de la noblesa, enamorada del teatre fins al punt de fer-se passar per home i aconseguir el seu somni de ser actriu, té el problema de casar-se amb qui no estima però no la fa canviar la seva manera de ser i la seva torbada amb Shakespeare canviarà totalment la seva vida, significant també per ella la seva millor historia d’amor encara que no sigui per sempre. En l’aspecte físic, es podria dir que es un equivalent a Shakespeare, guapa,intel·ligent i sensible entre altres bones qualitats.

Possibles antagonistes: descripció física i caracteristiques

Lord Wessex: És el promès de Viola, rude, malvat principalment per amor, poc atractiu físicament, i que constantment vol imposar la seva autoritat a Viola, amenaça a Shakespeare i l’ataca en una ocasió.

Personatges secundaris d’interès i paper que fan


Isabel I d’Anglaterra : La més respectada de tota l’historia, té bastant importància al desenvolupament de l’historia, els punts d’ironia que té són la seva principal característica

Philip Henslowe: La historia comença amb el seu pacte amb el propietari del teatre al que ven l’obra de Shakespeare

Ama: Es la principal ajuda de Viola, que la cobreix en els moments compromesos i la compren totalment a l’intimitat

John Webster: Encara que no te un paper important, es el principal culpable de la primera cancel·lació de l’obra al veure a Viola i Shakespeare per un forat i delatant-los

Hi apareixen personatges històrics o llegendaris? Quins?

Shakespeare i la Reina Isabel I d’Anglaterra, són els més coneguts històricament a l’historia, encara que apareix també un nen que dona el nom de John Webster, que curiosament va ser un dramaturg angles que va aparèixer més tard que Shakespeare.

4-Temes plantejats i possible missatge de la pel·lícula:

Quin creieu que és el missatge principal que la pel·lícula transmet? Per què?


Aconseguir l’amor per sobre de tot, sense tenir en compte les classes social, la família, el que pensi la societat o el mon en que vius.


Enumereu els possibles temes sobre els quals la pel·lícula fa reflexionar i comenteu com estan presentats.


L’amor per sobre de tot i l’esforç per el que es vol (teatre sent dona)


5-Espai i Temps:

En quin segle té lloc la història? Busqueu-ne informació (socioeconòmica, cultural, religiosa...)

Té lloc al segle a finals del segle XIV, principis del XV.


Societat estamental, amb la reina al capdamunt, moment de gran moviment cultural, en el que el teatre era molt important i es van escriure grans obres. En quant a la religió, molt present a la societat.

En quin país o regió geogràfica se situa?

Anglaterra, concretament a Londres

Quins grups socials queden reflectits a la pantalla? Com estan caracteritzats?


Reialesa: de caràcter estricte i autoritari, vestits amb robes extravagants però acord amb el cànon de la vestimenta de la època


Noblesa: autoritaris, amb tot el poder.


El poble (en concret els escriptors i actors de teatre): grup que no pertany ni a la noblesa ni a les classes baixes del poble. Gent culta, amb grans capacitats

interpretatives per crear art,


Classes baixes: poble d’Anglaterra


Comenteu els espais exteriors on té lloc la història.

Anglaterra, Londres, espais amplis com jardins de grans mansions, rius o els carrers de la ciutat, etc

Comenteu els espais interiors que més apareixen com a escenaris de la pel·lícula.


Els dos teatres i casa de viola principalment


Comenteu si la fotografia, el vestuari, la caracterització dels actors, la música i els escenaris reflecteixen bé l’època històrica.



Si que reflecteix be l’historia, és una pel·lícula detallada perfectament en vestuari i escenaris, ja que té una bona posada en escena. En quant a la musica, subtil, però envolvent i no molesta. La caracterització dels actors esta bastant aconseguida, encara que alguns talls de cabells i afaitats no creiem que corresponguin a la època.


Hi ha algun anacronisme o detall mal resolt?

Si, Shakespeare era homosexual o es creu que ho era, i en la pel·lícula el conformen com un conquistador heterosexual.



6-Opinió raonada que us mereix la pel·lícula:

Punts positius que hi observeu.

Bon vestuari, i decorats en general, historia ben construïda, la parla dels personatges és fluïda i representa bé l’època, el ritme també és correcte i manté un orde lògic durant tot el film, en general molt bona pel·lícula.

Punts febles o millorables.

No son apreciables, cal tenir en compte que va guanyar 7 oscars, inclòs el d millor pel·lícula

A quin tipus de públic la recomanaríeu?

Tots els públics, en especial als amants de la literatura de Shakespeare o persones amb curiositat per Romeu i Julieta

Què en diuen les crítiques cinematogràfiques?

J.A.Moray diu que:

Gran película con aromas de buena obra de teatro. Nos transporta al siglo XVI y nos cuenta una bella historia de amor entre un joven William Shakespeare y la que será su musa, una bella joven, interpretada excelentemente por Gwyneth Paltrow, que me ha encantado. También me ha gustado mucho la interpretación Joseph Fiennes, genial. Ha habido un personaje que me ha llamado la atención: el chaval pobre al que echan al principio de la obra y que vive en la calle acompañado por las ratas, curioso personaje de curiosos gustos sin duda. La historia es buena, y me ha gustado mucho el aspecto de que dentro de la interpretación de la película está la interpretación de la obra de teatro (Romeo y Julieta, que todos conoceréis) y que en la parte final de la película, cuando la interpretan en el teatro, hace que se le ponga a uno el vello de punta en la escena final, la de la muerte de Romeo, que cree muerta a Julieta, que posteriormente despierta y destrozada por la muerte de su amor se clava la daga de Romeo y muere... Final trágico (¿trágico? trágico es poco) que se hace presente también en... bueno bueno, mejor no lo digo que destripo la cosa. Pero en fin, es una historia de amor muy bonita, un amor que es utopía... ¿o quizás no? Para saberlo deberéis ver esta gran película ganadora de siete Oscar.”

Alguns internautes diuen:

“Tardé bastante en ir a ver esta película, puesto que al leer su temática intuí que se trataría de un bodrio “romanticón” y preciosista de esos a los que estamos acostumbrados. Incluso después de leer sus buenas críticas, seguía pensando que no se ajustaría para nada a mis gustos. Sin embargo, cuando ganó el Oscar a la mejor película, y como buen aficionado al cine que me considero, me vi obligado a ir a verla, aún pensando que seguramente habría sido otra excentricidad de la Academia.

Pero, ¡oh, sorpresa!, ¡qué maravilla de película! Se trata de una preciosa, divertida y emocionante historia de amor que te hace salir del cine con una mezcla de sentimientos como pocas veces ocurre y con una sonrisa de oreja a oreja. Desde el primer momento te engancha, haciéndote partícipe de los avatares de los protagonistas.

Qué gran guión, qué gran puesta en escena y, sobre todo, qué grandes interpretaciones, entre las que obviamente destacan las oscarizadas Judi Dench (mejor actriz secundaria) y la espléndida Gwyneth Paltrow (mejor actriz), de quién me declaro enamorado después de haber visto esta película.

Moraleja, no te fíes de tus intuiciones.”

“Una de mis películas de amor favoritas de siempre. Maravillosa, hermosa, conmovedora y sin pretensiones de película biográfica. La obra nos presenta al Bardo Inmortal desesperado por encontrar una fuente de inspiración, encontrándolo en el amor de la bella doncella Lady Viola. Estupendas las actuaciones de Joseph Fiennes y Geoffrey Rush. Gwyneth Paltrow simplemente radiante, iluminando la pantalla con su talento y belleza. Judi Dench esta soberbia e imponente como de costumbre, pese a su papel se reduce a apariciones minúsculas. El vestuario es sin duda uno de los más deslumbrantes que haya visto, con especial atención a los trajes que utiliza Isabel I. Resaltan también la fotografía, la dirección artística y la banda sonora. La escena cumbre, en el teatro con la representación de “Romeo y Julieta”, simplemente de dejo maravillado. Realmente es de las pocas películas románticas de los 90 que vale la pena, ya que no esta saturada de cursilería irritante como otras.”

Del director de La mandolina del Capitán Corelli (2001), Shakespeare in Love narra las peripecias literarias y amorosas de un joven Shakespeare correctamente interpretado por Joseph Fiennes. Más destacada es la de Paltrow, dándo matices románticos a una historia necesitada de ellos y que fue recompensada con una estatuilla de la Academia. Remarcables las apariciones de Judi Dench, en su papel de soberana, siendo una actriz admirada por la crítica especializada, que también recibió otro Oscar. La cinta, aunque con ciertos guiños al cine europeo, sigue la forma del americano, con un montaje rápido y una narración que busca más entretener que contar. Con momentos que pueden llegar a ser emocionantes, se pierde profundidad y rigor histórico en aras de lo comercial

Romántica y trágica a la vez. Pero deja la esperanza para quien la mira, de que se puede vivir un gran amor, por mas que después los enamorados indefectiblemente tengan que separarse. Excelentes los recursos cinematográficos: se puede sentir el olor a polvo, a comida, a animales y hasta el dolor de algún golpe. Muy buenas las actuaciones, y como todo lo de Shakespeare, los sentimientos son profundos, intensos, apasionados.

Las mujeres muy románticas la miramos una y otra vez con devoción. El final en esa extensa playa sin fin es hipnótico... “

Fa un bon retrat de l’època històrica en què es basa?

Si, en especial amb el respecte cap a la noblesa (reina) i les normes com la de les dones i el teatre.